L’aplicació permet actualment rebre la informació des de terminals amb accés a Internet com iphone o telèfons amb sistema operatiu Android, segons un comunicat de la Generalitat que ha desenvolupat l’eina a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i es pot descarregar a la Xarxa ‘catalunyaconnecta.cat/realitat-augmentada’.

Una vegada instal·lada l’aplicació, l’usuari podrà obtenir informació de la ubicació dels centre emissors de TDT més propers i la distància a la qual es troben, entre d’tres dades, que apareixen a la pantalla del terminal superposades sobre el paisatge mitjançant la càmera del telèfon.

Els senador del PP José Maria Chiquillo va argumentar que la frontera entre els programes diürns i els nocturns és cada cop “més difosa”, va destacar la proliferació de canals dedicats a l’esoterisme, i va assegurar que hi ha una “manca d’aplicació clara i rotunda” de la llei. Chiquillo va afegir que amb el nou mapa televisiu impulsat per l’arribada de la TDT, s’ha produït un augment de les infraccions.

Per la seva part, la socialista Miriam Raquel Andrés Prieto va recalcar que la creació del Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA) “garantirà” l’aplicació de la normativa pel que fa a la defensa dels drets dels espectadors. Aquest organisme, reclamat per diverses associacions i criticat pel PP, en teoria està previst que es creï abans de l’estiu.

Per la seva part, la senadora del grup Entesa Catalana de Progrés, Pepa Celaya, es va mostrar d’acord en la importància de defensar els drets dels menors i de garantir la seva protecció, però va discrepar en què sigui el Govern, sigui del signe que sigui, l’encarregat de vetllar per aquests drets i de les sancions que comportin els incompliments de la normativa.

Mitjançant aquesta aliança, ambdues empreses desenvoluparan un pilot, “obert a tots els agents del sector audiovisual”, en l’estàndard HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV). En concret, en la pantalla del televisor apareixerà una barra lateral on s’inclouran aplicacions interactives amb informació addicional i enllaços a les xarxes socials perquè els usuaris pugin interactuar en temps real amb el contingut que està veient en aquell moment.

Televisió a la carta

El primer pas de l’acord serà la creació d’una televisió a la carta amb els continguts de Mediaset a Movistar Videoclub, la plataforma OTT (Over The Top) de Telefónica que possibilita la distribució de continguts VoD (Video on Demand) en qualitat estàndar i en alta definició, que es complementarà amb la possibilitat de crear ofertes en model de subscripció.

En un primer moment les dues empreses tractaran d’avaluar l’acollida de l’audiència d’unes aplicacions interactives amb les quals, per exemple, podran obtenir informació multimèdia addicional sobre els personatges i presentadors d’una sèrie o programa, notícies sobre el contingut que estan veient, participar en votacions i enquestes d’opinió, així com accedir a galeries fotogràfiques a través d’un sistema d’avís RSS.

Al mateix temps, Mediaset España podrà incloure de manera immediat els seus continguts en plataformes de vídeo a internet (com els portals de Telecinco i Cuatro, MiTele i Play Cuatro, o per part de Telefónica, Terra TV) disponibles tant per a PC i tauletes com per, en breu, a alguns televisors amb connexió.

Multiplicitat, no varietat

Francés explica que l’aparició de la TDT permetia que els operadors de televisió produïssin continguts de més qualitat a través de les possibilitats que oferia el múltiplex. Tanmateix, considera que no s’ha avançat en la bona direcció sinó que el canvi tecnològic ha comportat “fragmentació, i més quantitat que qualitat” i que les aliances empresarials que s’han gestat han evitat que s’utilitzés la multiplicitat correctament. L’autor del llibre considera que s’està “al punt d’arrencada amb la multiplicitat, però no en la varietat”.

Mal ús dels múltiplexs

Francés remarca que en el llibre “no hi ha conclusions ni solucions” sinó que serveix per “obrir la reflexió i el debat”, i demana que es generin “ofertes de qualitat més significatives”, que supleixin el mal ús dels múltiplexs que fins ara s’ha fet. En aquest sentit, opina que els canals estan més a prop de “la ràdio en color” que de no pas de la televisió i assegura que “s’haurien de reduir i emetre en qualitat alta per forçar els productors a fer continguts de més alta qualitat”.

El paper de les públiques

En tot aquest procés, per a Francés, la televisió pública hi té un paper important perquè ha de liderar aquesta aposta qualitativa. Per això, alerta del perill que implica que no hi hagi cap finançament clar, per exemple de TVE o d’algunes televisions autonòmiques estratègiques.

La companyia està adoptant mesures per identificar locals públics que emeten futbol sense estar autoritzats per a això.

De moment, s’han iniciat 231 expedients i intervencions en les quals s’han requisat alguns equips i s’ha pres declaració als responsables dels locals denunciats.

Mediapro ha advertit que qualsevol local públic –dels 25.000 espanyols– que emetin continguts de Gol T sense estar autoritzats podran veure tallat el seu senyal en qualsevol moment i sense previ avís.

Després d’un període de regularització voluntària, la companyia ha tallat el senyal a 1.841 locals, només de TDT tot i que ha anunciat que no emprendrà accions legals contra locals que emetin il·legalment i estiguin regularitzant voluntàriament aquesta situació.

Amb aquest acord, de dos anys de vigència, IB3 Televisió es compromet a què com a mínim el 50% de la producció pròpia es faci amb productores de les Illes Balears. A més, s’ha acordat tirar endavant projectes de documentals, nous formats, animació, cinema i pilots per a noves productores.

En el conveni IB3 i les dues associacions de productores destaquen la importància del sector audiovisual en el desenvolupament cultural, econòmic i social de les illes.

Segons el director general de l’ens, Pedro Terrasa, l’acord és la “plasmació visual de la voluntat d’arribar a un acord amb tot el sector”, a més de la “voluntat d’apostar per la producció pròpia feta per empreses de les Illes Balears”.

Aquest anunci ha estat formulat dins d’una contestació en la sessió de control al govern, on el ministre Sebastián ha respost una pregunta formulada pel diputat nacionalista basc, Pedro María Azpiazu, portaveu en matèria d’Indústria, que li ha demanat que aclareixi al conjunt de les Administracions Públiques si, com van anunciar, l’Executiu va a sufragar el 100% dels costos de la implantació de la nova TDT perquè, segons ha dit, per exemple el Govern basc “no ho té gens clar i està demanant diners a les Diputacions”.

Sobre aquest tema, cal destacar que s’ha iniciat el procés de licitació de noves freqüències per part del Ministeri d’Indústria, operació a la qual ha denominat ‘dividend digital’, para mitjançant subhasta-concurso s’ingressin entorn d’1.500 i 2.000 milions euros, muntant del que sortiran els 800 milions esmentats anteriorment, que es destinaran a cobrir els costos de re-antenització en el procés de reassignació de múltiplex.

Sebastián ha afirmat també que encara que ha culminat amb èxit la transició a la TDT a l’abril de 2010, en realitat ha començat un nou procés, ja que després d’aquesta data es va publicar un Reial decret responsable de la reassignació efectiva dels múltiplex de la TDT, després del cessament de les emissions analògiques.

“En aquest reial decret pel que fa al desplegament i a la cobertura de la nova oferta televisiva han de ser els propis radiodifusors els que, respectant les obligacions mínimes, especifiquin la forma i l’abast de la seva materialització”, ha agregat Sebastián.

En aquesta línia, ha destacat que l’Executiu “ha de limitar-se” a observar el compliment de les obligacions de cobertura així com a adoptar les mesures necessàries per a la correcta execució del procés transitori en el reial decret.

El diputat basc, Pedro María Azpiazu, ha exigit en tot moment que se certifiqui que el Govern cobrirà les despeses d’aquesta reimplantació de TDT, ja que l’executiu basc està sol·licitant “a les Diputacions que sufraguin el 25% dels costos”.

El govern basc xifra el canvi al nou sistema de TDT en una inversió de 7,2 milions d’euros, per la qual cosa ha demanat a les diputacions que cobreixin el 25% d’aquest cost, quedant la resta a negociar entre Ministeri i el propi executiu de la comunitat.

En tot moment, Azpiazu ha manifestat a Sebastián el seu suport a aquesta fórmula de finançament, si bé vol que el Govern digui “alt i clar” com va a ser aquest finançament perquè “cap altra administració i molt menys els ciutadans assumeixin el cost del procés”.

El mètode escollit per redactar l’estudi és l’anàlisi entre cost i benefici, i els resultats obtinguts han estat sotmesos a una anàlisi doble de sensibilitat, que en qualsevol cas troba que la rendibilitat social d’IB3 aporta beneficis superiors als costos.

El treball es va donar a conèixer el passat dilluns en una jornada sobre la producció audiovisual a les Illes Balears, on també es va donar a conèixer el pla de viabilitat d’IB3. Segons va explicar el seu autor, la valoració d’una inversió pública, en aquest cas d’una televisió autonòmica, ha de recollir els costos i beneficis socials, ja que té encomanada una tasca de servei públic que comporta l’explotació de serveis no rendibles des d’un punt de vista privat. Per a García Bustos, valorar únicament els beneficis comptables, obviant-ne els socials, seria fer una anàlisi esbiaixada de la realitat.

Per al secretari general de la FORTA, Enrique Laucirica, aquest és “un document estratègic i necessari, ja que el sector públic en general i la televisió pública en particular necessiten optimisme”. Laucirica va remarcar que fins ara, a l’Estat, ningú no havia fet cap estudi d’aquestes característiques.

Les dificultats econòmiques d’IB3

Durant la jornada, el director general d’IB3, Pedro Terrasa, va reconèixer davant els representants del sector audiovisual que, en aquests moments, la principal dificultat que té l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) és fer front als 60 milions d’euros que deu als proveïdors. “És prioritari afrontar i atacar el deute amb els proveïdors amb solucions possibilistes i no utòpiques”, va assegurar. De fet, Terrasa va agrair-los que aquests moments “financin” l’activitat de la radiotelevisió autonòmica.

Per solucionar-ho, l’EPRTVIB ha plantejat al Govern balear que l’autoritzi a fer un endeutament bancari per valor de 30 milions d’euros, que l’ens amortitzaria en sis anys, el que dura el mandat de Terrasa.

A banda, el director general de l’ens va anunciar que confia en rescindir alguns continguts televisius que van ser signats en moments de bonança econòmica i que actualment tenen massa pes en el pressupost d’IB3. Terrasa també va avançar que s’implantaran fórmules noves per obtenir ingressos publicitaris i comercialitzar béns propis.